diumenge, 10 de juliol de 2011

Com va anar a St Pere de Ribes?


Era la segona vegada que ATOTAVELA cantàvem a St Pere de Ribes. Hi varem estar fa unes tres anys, però aquesta era la primera vegada que hi participaven l'Anna i en Gudi. Teníem la impressió que era la primera vegada. Només arribar i veure la Plaça de la Mercè, al costat de l'esglèsia bicèfala, ja varem tenir la sensació que ens esperava una bona cantada. L'escenari estava vorejat, per la dreta, de gent entaulada que havia patit el rigor del sol del dia i es disposaven a gaudir de la frescor de la nit i a deixar-se anar amb el ritme mandrós de les havaneres.
A mida que anàvem muntant l'equip inseparable de so i fent proves amb un aperitiu de les peces que vindrien a continuació, la gent anava sortint de casa i se'ns apropava, sense presses.
Quan els dos campanars es varen posar d'acord per a marcar dos quarts d'onze, amb una campanada cadascú, varem iniciar la cantada, sense prèvia presentació, amb el valset La Rosa del port. Poc a poc, preníem consciència de la cantada, del so de cada veu i instrument i de la resposta de la gent a través de la seva mirada delatadora. S'anava establint una especie de complicitat amb la gent que feia que ens animéssim a fer-ho amb les millors ganes. Les mirades entre els components del grup expressaven que estàvem molt de gust cantant i tocant. Les havaneres feien el relleu als valsets, foxtrots, balades... i La bella Lola, amb una participació entusiasta del públic que s'ensumava que el rom cremat ja estava a punt, va posar final a la primera part.
A la mitja part, mentre ateníem al petit "mercadillo" de les nostres gravacions, ens van venir a demanar que cantéssim La moreneta, La barca xica i La tornada a Menorca. En Miquel va poder cultivar la part d'arrels Gómes(z), fills de St Pere de Ribes, com ho havien estat el seu pare, avi i el germà de l'avi, en Cristòfor,  que se'n va anar a Cuba el 1901 per a no tornar mai més, com va passar amb molta gent de la comarca del Garraf.
Per a entrar animadament a la segona ens varem aliar amb El vell pescador i, tot seguit, Encisadora.
Com acostuma a ser habitual, ens varem encomanar a La tornada a Menorca per a veure, si d'una vegada, tenim ocasió d'anar-hi a cantar. L'Anna, que ja és la millor havanera del grup, sens dubte, va carregar de sentiment Alfonsina i el mar i, com si fos una diva de Liceu, va interpretar apassionadament    l'havanera de l'ópera Carme de Bizet. Amb el "regardez-toi !!!", tot mascle vivent va quedar "acollonit".
Ens demanaven insistentment El meu avi, però abans voliem fer La moreneta, única peça que varem cantar a una sola veu per a simbolitzar que els catalans o ens unim o anem a la deriva. Mentre la cantàvem, ens sentíem units als que es manifestaven pels carrers de Barcelona per a reclamar la independència: per a ser independents cal estar ben units !!!
Al final, amb la lentitud dels anys, va arribar El meu avi, un moment d'intensitat emocional en record de totes aquelles persones que es varen embarcar a l'aventura americana i que no varen poder fer el viatge de tornada.
Per això, en tenim per temps amb les havaneres, els cants d'anada i tornada.
Esperem tornar a St Pere de Ribes per que alguna part de nosaltres hi varem deixar.