diumenge, 25 de juliol del 2010

Les havaneres d'ATOTAVELA i els "Americanos" de Cubelles


Isidre Gómez (1923-2010)Va fer de Cubelles el seu "somni americà"


Pau Urpí (1898-?), a Cuba, en la seva juventut


El meu germà, Ramón Gómez, caracteritzat per a l'ocassió, com a Pere Escardó i Pedro

Us preguntareu quina relació hi ha entre el Grup ATOTAVELA i els "Americanos" de Cubelles. Ben mirat, cap ni una. Però si voleu fer correr la imaginació...pot ser sí.
És ben conegut que durant el segle XIX i la primera part del XX, van partir de Cubelles un grapat de gent que buscaven fortuna o una manera de buscar-se la vida en millor condicions que les que aquí tenien.
Cadascú, de manera més propera o llunyana, coneix persones que es van aventurar a creuar el mar amb la il·lusió d'una vida millor.
Us explico el meu cas. El meu avi matern, en Pau Marcillas, a l'any 1916, havia de marxar, amb el seu amic en Pau Urpí, cap a Cuba (no podien triar altre lloc, ja que les arrels de Cuba i Cubelles, són les mateixes.La diferència està en "elles": les cubanes o les cubellenques), però finalment no el va acompanyar. Cosa del destí, que jo, ara, sigui aquí.
En Pau Urpí, que no va poder tornar a Cubelles, a ben morir, tenia contacte amb Cubelles a través de la correspondència que durant anys va mantenir amb la meva mare i tieta, Maria i Maria Dolors Marcillas. Elles, tampoc, van estar mai a Cuba, tot i que, amb les descripcions que en feia en Pau Urpí, els hi semblava que estaven allà..."Allá en la Habana" (Havanera clàssica).
De moment, això, està relacionat amb els "americanos", però Isidre Gómez, el meu pare, què hi te a veure amb tot això? Ell, no va anar mai a Cuba ni va creuar el mar. Ell, va fer a l'inrevés. Va venir de Vilanova, als 16 anys, el 1939, fugint de la penùria, a buscar fortuna a Cubelles. El seu somni, el va desplegar a Cubelles, fent de pagès i hortalà, no calia anar més enllà.
No va estar a Cuba, tampoc, però hi viatjava virtualment cada cop que cantava. I cantava havaneres. Les cantava inclus quan, en els seus últims anys de vida, era hospitalitzat i entre deliri i deliri deixava anar "Quan jo en tenia pocs anys..." o mentre treia amb prou feines les males herbes "Amb setanta anys a l'esquena...", "Cóm serà el mar, serà blau i gran com diuen...".
Ara ja no pot ni anar a Cuba ni cantar. Però sí que se li pot cantar...una havanera.

Hi sou tots convidats !!!

Ramón: -va, Miquel, engega amb les havaneres i no xerris tant !!!

Miquel: -doncs, havaneres...ATOTAVELA !!!

El diumenge 1 d'agost, a les 22:30 h, cantada d'havaneres al Centre Cívic de Cubelles