dijous, 5 d’agost de 2010

Diumenge 8 d'agost, a les 20:00, havaneres ATOTAVELA a El Pla de Sant Tirs


Vista general de El Pla de Sant Tirs


Excel·lent gravat de Cal Babot, de El Pla de Sant Tirs, foto treta de la web d'en jordicasamajor.nirudia.com

Al caure la tarda, abans de sopar, a les 20:00 h, a la Plaça Major, el Grup d'havaneres ATOTAVELA, que prèviament haurà carregat bateries, a base de "pulpo gallego", del Restaurant Ò-Picoteo, de Cercs, preparat per la Rosi, per l'ocassió, tindrà el gust d'oferir-vos les havaneres, cançons marineres i cant popular, amb la intenció de gaudir, tots plegats, d'una estona agradable, acompanyada d'un bon cremat, en un marc incomparable, el de El Pla de Sant Tirs.

Per a les persones que veniu de lluny, us oferim la descripció que en fa la Wiquipèdia del poble, per que esteu una mica més informats de lloc.

El Pla de St Tirs, nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
És la vila amb més habitants del municipi i és el cap municipal. Actualment amb 342 habitants, el 1991 en tenia 252, a diferència de la resta de pobles del municipi és dels pocs que té un augment d'habitants, on s'han construit força cases durant els últims anys. Es troba a 702 metres d'altitud damunt un turó, el final del qual acabava amb una plana on hi ha pastures i que dóna nom al poble tot i que té carrers força costers.


I la descripció més acurada que en fa l'Enciclopèdia Catalana

Situació i presentació

L'antic municipi del Pla de Sant Tirs tenia una extensió de 12,16 km2, però l'any 1968 li foren annexats els termes veïns de Tost, Arfa i la Parròquia d'Hortó. A partir d'aquest moment hom donà el nom oficial de Ribera d'Urgellet.
El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit, era delimitat a l'W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d'Hortó. A migdia i a llevant envoltava el terme l'antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa.
El terme tradicional de Tost, de 51,1 km2, d'extensió, era al SW de la Seu d'Urgell, al bell mig de la comarca. S'estenia a l'esquerra del Segre i comprenia tota la vall de Tost.
El terme tradicional del municipi d'Arfa, de 18,9 km2, era situat aigua avall de la Seu d'Urgell, a l'esquerra del Segre.
El riu feia de divisòria a tramuntana i a ponent amb els municipis propers de la Seu d'Urgell, Castellciutat, Aravell i la Parròquia d'Hortó.
El terme tradicional de la Parròquia d'Hortó, de 24,8 km2, era situat a la dreta del Segre, aigua avall de la Seu d'Urgell, poc abans que hi conflueixi el riu de Pallerols, que en part fa de límit occidental del terme amb Noves de Segre i amb l'enclavament de Castellins. Així, el terme de la Parròquia d'Hortó s'estenia entre dos rius, el de Pallerols i el Segre, riu aquest que separa el terme del Pla de Sant Tirs i d'Arfa. Això no obstant, una petita llenca a l'esquerra del Segre i encaixada entre aquests dos municipis pertanyia al de la Parròquia d'Hortó.
Els actuals límits municipals del Pla de Sant Tirs són, al N, amb Montferrer i Castellbò i amb la Seu d'Urgell, a llevant amb Alàs i Cerc i Lavansa i Fórnols, al S i SW amb Fígols i Alinyà i a l'W amb Noves de Segre i amb l'enclavament de Castellins del municipi de Montferrer i Castellbò.
El límit físic del terme des del SW, al congost de Tresponts, remunta aigua amunt el Segre, fins poc abans del desguàs del barranc de Culinoves, per l'esquerra. El termenal en direcció a ponent passa per l'Obaga Estremera i en arribar al riu de Pallerols remunta el curs i assoleix els contraforts de les Agudes, per davallar en direcció al Segre entre el barranc de Talesa i la llau de Matzeres. Passa per l'aiguabarreig del riu de Castellbò amb el riu d'Aravell, encercla part de les instal·lacions de l'aeroport de la Seu d'Urgell (que és entre els termes del Pla de Sant Tirs i Montferrer i Castellbò) i arriba per la dreta al Segre, davant del nucli d'Arfa. Novament el Segre en aquest sector forma el límit natural del municipi fins al desguàs del riu de Casanoves, i el termenal remunta el turó de Porredon (1 123 m), passa a ponent del pui de la Bastida (1 309 m), travessa la capçalera del riu de Casanoves, passa a llevant del tossal de la Canaleta (1 364 m) i arriba a la roca de la Dona. El termenal envolta la vall drenada pel riu de Tost, que es forma als vessants del Montsec de Tost o Cadí de Tost. Aquesta serra, prolongació ponentina de la de Cadí, entre les valls de Lavansa i de Tost, culmina al puig de Serreïnes (1 687 m).
El Segre és l'eix hidrogràfic del municipi i hi desguassen per la dreta i per l'esquerra tots els cursos d'aigua que solquen el terme. Bé que el nombre de barrancs i torrents és important, cal destacar sobretot dos cursos que vessen al Segre per l'esquerra i que formen dues valls importants: el riu de Lavansa i el riu de Tost. El curs baix del riu de Lavansa forma el límit meridional del terme; hi penetra després de travessar l'estret de Lavansa, i rep per la dreta les aigües del torrent de Ruixol, poc abans de la desembocadura en ple congost de Tresponts, prop del lloc de l'Hostal Nou. El riu de Tost desguassa al Segre després del nucli dels Hostalets de Tost, i a la capçalera és format pel torrent de Fontelles, el del Solà i el Riu Roig de Sauvanyà. Aigua avall del nucli de Torà de Tost, el riu de Tost rep per l'esquerra els torrents de la Manyada, de la Font-roja i de Rotes.
També per l'esquerra desguassen al Segre el Torrent Penjat, el barranc de Culinoves, el riu del Pla, el riu d'Arfa, el torrent de la Freita i el riu de Casanoves. Per la dreta hi desguassen el riu d'Aravell, el barranc de Folgueroles i el de l'Oliva.
El terme comprèn, a més del poble del Pla de Sant Tirs, cap de municipi, els pobles de Montan de Tost, Adrall, la Parròquia d'Hortó i Torà de Tost, les caseries i els llogarets de les Bordes d'Arfa, Castellar els Hostalets de Tost, la Coma de Nabiners i Sant Pere Codinet, la vila d'Arfa i els llocs despoblats de la Bastida, Gramós, Nabiners, Tost, Sauvanyà, Fontelles i la Freita, a més d'un nombre important de masies esparses arreu.
L'eix de comunicació principal és la carretera C-14, que segueix paral·lela al Segre, per l'esquerra des dels Hostalets, i passa per Codinet i el Pla de Sant Tirs. Des de la C-14, prop de l'Hostal Nou (que ja pertany a Fígols i Alinyà), hi ha el trencant cap a Montan de Tost (que continua vers el terme de Lavansa i Fórnols), i a l'altura dels Hostalets parteixen les carreteres de Castellar, d'una banda, i la que va a la Bastida, Tost i Torà. A Adrall, la C-14 enllaça amb la N-260, que cap a l'W, en direcció a Sort, passa per la Parròquia d'Hortó i en direcció a la Seu, al NE, hi parteix un brancal que arriba fins a la vila d'Arfa.
També hi ha diversos camins antics, que comuniquen altres indrets del terme, entre els quals el de Lavansa a la Seu d'Urgell, que passa pel coll d'Arnat al SE i que passa per l'antic poble de Tost; el camí vell de Tost al Pla de Sant Tirs i el camí de la Mina, que porta a les mines d'Arfa. Al municipi es troben part de les instal·lacions de l'aeroport de la Seu d'Urgell, que restava tancat als vols regulars des del 1983, però el març del 2000 la Generalitat de Catalunya va aprovar la instal·lació de l'Aeroport Internacional dels Pirineus en aquest emplaçament.