Les havaneres d'ATOTAVELA i els "Americanos" de Cubelles

Isidre Gómez (1923-2010)Va fer de Cubelles el seu "somni americà"

Pau Urpí (1898-?), a Cuba, en la seva juventut


El meu germà, Ramón Gómez, caracteritzat per a l'ocassió, com a Pere Escardó i Pedro

Us preguntareu quina relació hi ha entre el Grup ATOTAVELA i els "Americanos" de Cubelles. Ben mirat, cap ni una. Però si voleu fer correr la imaginació...pot ser sí.
És ben conegut que durant el segle XIX i la primera part del XX, van partir de Cubelles un grapat de gent que buscaven fortuna o una manera de buscar-se la vida en millor condicions que les que aquí tenien.
Cadascú, de manera més propera o llunyana, coneix persones que es van aventurar a creuar el mar amb la il·lusió d'una vida millor.
Us explico el meu cas. El meu avi matern, en Pau Marcillas, a l'any 1916, havia de marxar, amb el seu amic en Pau Urpí, cap a Cuba (no podien triar altre lloc, ja que les arrels de Cuba i Cubelles, són les mateixes.La diferència està en "elles": les cubanes o les cubellenques), però finalment no el va acompanyar. Cosa del destí, que jo, ara, sigui aquí.
En Pau Urpí, que no va poder tornar a Cubelles, a ben morir, tenia contacte amb Cubelles a través de la correspondència que durant anys va mantenir amb la meva mare i tieta, Maria i Maria Dolors Marcillas. Elles, tampoc, van estar mai a Cuba, tot i que, amb les descripcions que en feia en Pau Urpí, els hi semblava que estaven allà..."Allá en la Habana" (Havanera clàssica).
De moment, això, està relacionat amb els "americanos", però Isidre Gómez, el meu pare, què hi te a veure amb tot això? Ell, no va anar mai a Cuba ni va creuar el mar. Ell, va fer a l'inrevés. Va venir de Vilanova, als 16 anys, el 1939, fugint de la penùria, a buscar fortuna a Cubelles. El seu somni, el va desplegar a Cubelles, fent de pagès i hortalà, no calia anar més enllà.
No va estar a Cuba, tampoc, però hi viatjava virtualment cada cop que cantava. I cantava havaneres. Les cantava inclus quan, en els seus últims anys de vida, era hospitalitzat i entre deliri i deliri deixava anar "Quan jo en tenia pocs anys..." o mentre treia amb prou feines les males herbes "Amb setanta anys a l'esquena...", "Cóm serà el mar, serà blau i gran com diuen...".
Ara ja no pot ni anar a Cuba ni cantar. Però sí que se li pot cantar...una havanera.

Hi sou tots convidats !!!

Ramón: -va, Miquel, engega amb les havaneres i no xerris tant !!!

Miquel: -doncs, havaneres...ATOTAVELA !!!

El diumenge 1 d'agost, a les 22:30 h, cantada d'havaneres al Centre Cívic de Cubelles

Al Restaurant St. Pol, de S'AGARÓ

Vista del Restaurant St. Pol, preparat pel sopar. 23-7-09

Escenari preparat per la cantada d'ATOTAVELA. 23-7-09

El dimarts 3 d'agost i el dimarts 24 d'agost, a les 22:00 h, el Grup ATOTAVELA, iniciarà la cantada d'havaneres per aquelles persones que vulguin gaudir d'un sopar, a ritme d'havanera o aquelles persones que gaudiu de vacances i passajeu ran de platja, per davant del Restaurant Sant Pol.
Tindreu ocassió d'ensumar la flaire del rom mentre es prepara el cremat i, també, tastar-lo a partir de la mitja part de la cantada.
El lloc, el moment, la vostra presència, poden fer que sigui una nit d'estiu, d'intensa calor, suavitzada pel cant de l'havanera.
Qui vulgui reservar-se un lloc, només li cal trucar al Restaurant St. Pol, al tel. 972 32 10 70 o al 977 32 63 38.
No us ho perdeu, us esperem a tots !!!

ATOTAVELA al CN del Garraf

Anna, Miquel, Gudi, Paulí i Mauri

Vista del port del Garraf

Anna

Gudi

Rom cremat

Dissabte passat, a peu de port, vàrem reiniciar la ruta havanera de la temporada. El marc, la festa de la patrona, després d'una sardinada, era el lloc i el moment idoni per a engegar les cantades d'aquest estiu.

Per a nosaltres, significava el posar a prova el treball fet a l'hivern, per a preparar la temporada i veure com ens sentíem, a l'escenari, els antics i les noves incorporacions al grup. El valset, La Rosa del Port, va marcar l'inici. Ens vàrem encomanar als patrons i patrones possibles i la cosa va anar vent en popa.

Un cop trencat el gel, ja no ens podíem aturar. Ens hi vàrem sentir força bé. L'acollida de la gent, l'efecte de la sardina da, acompanyada del rom cremat, van donar lloc a un bon reinici.

Una de les peces que va agrair més el públic, va ser "Carmen", l'havanera de Bizet, interpretada per la veu més femenina del grup, l'Anna, amb la què va tocar la fibra sensible de més d'un. L'Anna, amb aquest regal vocal, s'estrenava com "havanera".

L'altre que es va ensorrar la gorra fins el clatell i amb la visera fent la salutació romana, era en Gudi, cantant bregat en tot tipus de gènere musical que us podeu imaginar i guitarrista qualificat.

Va ser un inici de ruta força engrescador que esperem es converteixi en una trajectòria que poguem gaudir tots plegats.

Nou intent de presentació d'ATOTAVELA 2010 al Bar Musical La Vaqueria

El dimecres 12 de maig, a les 21 h, si els deus ens ho permeten i els vents bufen a favor, farem la presentació que estava prevista per a dimecres passat.

Una de les veus del grup, tenia caducat l'antivirus i una faringitis troyana li va fer una mala passada. Un cop reinstalat l'antivirus, esperem que no hi hagi més complicacions.

Així doncs, deixeu-vos portar per la força del vent i veureu que anireu a parar al Bar Musical, La Vaqueria, de Palau.

Presentació de la temporada a La Vaqueria de Palau-Solità i Plegamans

Dimecres 5 de maig, a l'hora de sopar, podreu fer un tast del què serà el grup ATOTAVELA la temporada 2010.

Els canvis més significatius venen marcats per la incorporació de dos nous membres en el grup: la Anna, veu cantant, i en Gudi, veu cantant i guitarrista. En Paulí, conitua amb el baix, Mauricio, en la percussió llatina i en Miquel, canta i torna a l'acordió.

Aquesta és la nova configuració amb la que s'aborda el repertori habitual del grup i s'incorporen alguns nous temes, adaptats a les característiques dels components. El disposar de veu femanina, ens obre la possibilitat a ampliar el repertori.

A La Vaqueria, Bar-Restaurant, de Palau, C/ Camí de Can Llonc 7, podeu fer la reserva per a sopar una mica, trucant al 678 566 500 (mòbil) i nosaltres ens encuidarem que el pogueu saborejar a ritme d'havanera.

Esperem que us agradi i bon profit!!!

Nou alè...ATOTAVELA!!!

Fa uns mesos que, exteriorment, no hem donat senyals de vida. Això es mereix alguna explicació.

Al finalitzar la temporada del 2009, dos components del grup, en Quim i en Tino, amb llarga trajectòria en el món de l'havanera, Decidir van deixar-lo. Eren dos puntals del grup. Elements Calia buscar nous per a donar-li continuïtat. Llavors s'hi van Incorporar l'Anna i el Gudi, dos músics amb experiència en el món de les Orquestres i que coneixen el repertori de la música popular i les havaneres.

Durant l'hivern, ens hem dedicat a la feina interna de distribuir la feina i conjuntar-nos.

La cosa ha quedat de la següent manera: l'Anna, passa a cantant veu, en Gudi, canta i toca la guitarra, en Miquel, canta i torna a l'acordió, en Paulí, continua amb el baix i la direcció i en Maurici , canta i Manté és un percussionista com.

Ara, ja estem en disposició de mostrar a l'exterior realitzat el treball. Esperem poder gaudir-ho amb tots vosaltres.

Un dels projectes engegar Varem què la temporada passada, va ser la composició i gravació de l'havanera dedicada als pescadors de Sant Pol de Mar, TITULADA "Quan hi ha escata, una de Sant Pol, plata". Com hi ha hagut canvis en el grup, l'hem hagut d'una nova Adaptar la configuració i esperem poder-vos-la Presentar ben aviat. És una peça que ens va agradar treballar-la pel seu tema: Els Pescadors de l'Palangre a Sant Pol de Mar La lletra la va escriure en Miquel i la música, rica muda, és Tino.

M'agradaria deixar constància de l'Agriment del Grup ATOTAVELA al Quim i al Tino, pels anys plegats Cantat què hem fet i pel treball durant aquest temps.

Havaneres ATOTAVELA a Palau-solità i Plegamans

Divendres 18 de setembre del 2009,a les 21h., serà una data assenyalada, per ATOTAVELA, ya que per primera vegada, cantarem a Palau, lloc a on en Pauli i en Mauricio, dos dels components del grup, hi tenen un lligam especial. Això, n'és un dels motius pels què aquesta cantada estarà marcada d'emotivitat. Feia temps que esperavem aquest moment. Esperem que la pogueu gaudir tant com nosaltres.